Davant del conflicte, el silenci és una opció, una tria que oculta la por. És fàcil, no obliga a l’esforç, és planera en el seu camí. Tanmateix, perfila un horitzó incert, que sense capacitat de decisió, situa un futur ple d’incògnites. Poc a poc, el silenci necessita de més silenci per no afrontar distorsions de realitats imposades. Tard o d’hora, tones de pol·lució sorollosa assalten la seva intimitat fins arraconar-lo en una aspre solitud. De nou, els ara silencis necessiten de més silenci. Al voltant, queden engrunes d’ingenuïtat mentre els colors han anat perdent els seus matisos i la llum s’ha tornat difusa i difícil. Tot, ara és res.