‘‘Vaig seure al banc. Aquell on tantes vegades havia contemplat com la melangia viatjava des del desig d’un núvol fins al somni d’un horitzó’’. Així comença una petita història de contemplació que parla dels viatges, de tots ells, de com sempre estan presents i de la importància de l’espai i el temps que hi ha entre ells.
Contemplava l’horitzó. Veia camins. Dissenyats des del desig.
Cookies
Utilitzem galetes tècniques necessàries i, només amb el teu consentiment, galetes d’analítica i màrqueting. Política de cookies.
Preferències de cookies
Pots decidir quines galetes opcionals permets. Les necessàries sempre estan actives.
Necessàries — Sempre activesPermeten el funcionament bàsic, recordar l’idioma, el consentiment i la cistella.