‘‘Vaig seure al banc. Aquell on tantes vegades havia contemplat com la melangia viatjava des del desig d’un núvol fins al somni d’un horitzó’’. Així comença una petita història de contemplació que parla dels viatges, de tots ells, de com sempre estan presents i de la importància de l’espai i el temps que hi ha entre ells.
Contemplava l’horitzó. Veia camins. Dissenyats des del desig.
Cookies
Utilizamos cookies técnicas necesarias y, solo con tu consentimiento, cookies de analítica y marketing. Política de cookies.
Preferencias de cookies
Puedes decidir qué cookies opcionales permites. Las necesarias siempre están activas.
Necesarias — Siempre activasPermiten el funcionamiento básico, recordar el idioma, el consentimiento y la cesta.